La pianista Nora Bosch va interpretar “Quadres d’una exposició” de Modest Mussorgsky en la nostra classe de música amb el grup de 1B.
Transcric totes les opinions dels alumnes que han optat per a publicar al blog les seves consideracions. Alguns han preferit l’anonimat.
“El que més em va agradar dels professors en pràctiques va ser el concert final perquè era una música molt tranquil•la que et fa reflexionar i és com si desconnectessis del món. T’oblides dels problemes”
“Va ser molt chulo perquè [Nora] tocava molt bé i es veu que va practicar molt per a poder-ho fer això”
“Crec que va estar molt bé. Millor no es podia fer. Em va agradar molt”
Carolina Rosero considera que ” el concert va ser molt entretingut perquè l’obra és interessant i molt bonica”.
“Me impresionó mucho como tocaba el piano”
Samanta escriu que “aquesta classe em va encantar moltíssim perquè era molt impressionant com tocava. En algun moment em van donar ganes de plorar per l’emoció que tenia. Va ser la millor classe, la que més em va agradar.”
“El piano que va tocar Nora no em va agradar gens perquè aquesta música no m’agrada i el piano, tampoc.
“Va ser molt impressionant com tocava el piano. I la partitura, se la sabia de memòria.”
“Em va agradar moltíssim perquè és molt difícil tocar amb tanta precisió, tan ràpid i portant tant bé el ritme i el compàs. Va estar super bé.”
“Lo tocó muy rápido y yo me sorptendí porque la partitura era un tocho y no entiendo cómo se la pudo aprender. Estuvo muy bien!”
Els professors en pràctiques han acabat la seva intervenció i era estan fent la memòria. Nosaltres en diríem el treball. Aquest a any ha estat una mica més complicat perquè eren cinc professors en pràctiques i ens ha calgut combinar moltes coses.
Nora ens va oferir la possibilitat d’escoltar en directe “Els quadres d’una exposició” de Mussorgsky. Però no ha pogut ser per raons de força major: el nostre piano està “en obres” i Nora ha tingut un petit problema muscular en un dit i no pot tocar bé el piano. Això és com en el futbol: les petites molèsties s’han de vigilar perquè les lesions no ens deixin a la banqueta…
De totes maneres, hem quedat que, si és possible, ho farem més endavant. No sé com ho organitzarem, però si ho podem fer, ho farem!
Esperem que es pugui recuperar i que tot quedi en un ensurt. I també esperem que el piano estigui, finalment, operatiu!
La versió que us proposo és la més coneguda i és deguda a l’arranjament que va fer Maurice Ravel l’any 1922. Naturalment no té el permís de Mussorgsky, però és magnífica. I per cert, no és pas l’única versió, n’hi ha una pila!!!
Avui dia 13/12 /07 hem començat intentant callar, clar, com sempre. A continuació hem anat llegint els poemes que ens van donar les profes de pràctiques.
La Samanta ha començat amb el poema “Canción del niño Jesús”, primer sense música i després hem escoltat dues cançons que tocava la Mireia al piano. I teníem que decidir quina quedava millor. La Samanta ha llegit el poema amb una música tranquil•la i el Víctor amb una més ràpida.
Després l’Anass ha llegit el poema “Los tres nones”. Primer sense música per entendre el poema els que no l’havien llegit a casa. A continuació hem decidit a qui no li havia agradat. Samanta ha dit que li semblava una mica “cateto”, però el Luis ha dit que si que li agradava perquè li agrada el camp. El contrari de la Samanta que li agrada la ciutat.
Montserrat ens ha explicat el poema i qui eren els personatges… A continuació hem fet igual amb l’altre poema: hem escoltat una cançó alegre i una trista i hem decidit que quedava millor la cançó alegre en la primera part i la cançó trista en la segona part.
Després hem gravat un vídeo recitat els poemes de l’altre dia. Anass ha començat amb “Navidad”, després Soraya amb “¿Quién ha entrado en el portal de Belén?”. A continuació Daniel i Maico amb “Los tres noes” han recitat junts. I després Samanta amb “Canción del Niño Jesús”.
Fa un bon grapat de dies que els alumnes del pràcticum de Música de l’ICE de la UAB estan amb nosaltres. Mireia, Araceli i Montserrat han vist una pila de classes i hem parlat de moltes coses sobre l’ensenyar i l’aprendre.
Avui han començat a “fer classes” amb nosaltres. Les tres juntes, amb un seguit d’activitats a l’entorn de la poesia de Nadal i la música. Barrejar música i literatura és un repte per a nosaltres i, especialment, amb els grups de primer que acaben d’incorporar-se a l’ESO. Però tenir entre nosaltres a dues llicenciades en filologia hispànica treballant amb una bona pianista és una cosa que no ens passa cada dia!
Demà seguirem: mirarem d’anar una mica més enllà en el tema de la recitació i la música i enregistrarem la vostra recitació.
¿QUIEN HA ENTRADO EN EL PORTAL DE BELÉN?
¿Quién ha entrado en el portal,
en el portal de Belén?
¿Quién ha entrado por la puerta?
¿quién ha entrado, quién?.
La noche, el frío, la escarcha
y la espada de una estrella.
Un varón -vara florida-
y una doncella.
¿Quién ha entrado en el portal
por el techo abierto y roto?
¿Quién ha entrado que así suena
celeste alboroto?
Una escala de oro y música,
sostenidos y bemoles
y ángeles con panderetas
dorremifasoles.
¿Quién ha entrado en el portal,
en el portal de Belén,
no por la puerta y el techo
ni el aire del aire, quién?.
Gerardo Diego
No és el moment de fer valoracions perquè encara no hem acabat. Jo n’estic molt content i espero que demà puguem “culminar la faena”… De totes maneres, si teniu alguna cosa a dir sempre us quedaran els comentaris…
Eduard Punset parla amb Roger Schank sobre educació i sobre la necessitat d’un aprenentatge a través de la pràctica reflexiva. Una veritat que ja comença a repetir tothom… però que ningú fa! O potser sí que alguns ho fem..
Vist a Re(Paso) de lengua, en el programa Redes, centrada en aspectos teórico-prácticos sobre la educación.
Les dues alumnes de l’ESMUC que han fet el Pràcticum al nostre centre, van acabar el curs, fer la seva memòria i entregar-la. Tot ha anat molt bé i han tret unes notasses… Ens n’alegrem per elles.
La seva Memòria deixa constància de les seves observacions de classe i inclou comentaris i valoracions personals sobre la seva experiència a l’IES Arraona. No els reproduiré aquí perquè em va una mica de vergonya, però són molt satisfactoris pel que fa als seus aprenentatges, el tracte rebut i les coses apreses. Una de les conclusions més presents és la de la valoració de la dificultat intrínseca de la feina de professor, però no és, per a mi, la més important. La conclusió més important que s’enduen les alumnes de l’ESMUC és que la tasca educativa musical que fem en l’ensenyament obligatori és molt seriosa, necessària i engrescadora. Una idea que contrasta molt amb els discursos catastrofistes i alarmistes que trobo en molts llocs. I que capgira bastant les seves idees prèvies i les que la societat té sobre l’ESO i, encara pitjor, sobre els adolescents i la seva capacitat d’aprendre i de treballar seriosament, de fer coses boniques i interessants i de compartir experiències i vivències positives.
De tot això en som co-responsables, vosaltres, els alumnes, i jo, en tant que tutor del Pràcticum.
Crec que podem estar-ne contents.
Benvinguts al blog d'aula de l'IES Arraona (Sabadell). Aquest espai és públic però està exclusivament adreçat als nostres alumnes i a les nostres classes. Si vols contactar amb nosaltres, escriu-nos!
