I s’ha acabat el projecte del rap, és clar. Ho sento, però no podem seguir!
Hi ha dues o tres persones pendents d’enregistrar el vostre rap.
Ho farem en algun moment del Crèdit de síntesi.
I també trobaré el moment per a “penjar” les cançons acabades i posar algunes pel·lícules que m’heu entregat. Miraré de fer-ho aquesta setmana.
Ens ha faltat temps per a ballar. Un altre curs serà!
Us deixo amb aquest reportatge fotogràfic que vam fer mentre treballavem a classe. No recordo qui va fer les fotografies, simplement les tenia desades a l’ordinador, així que ja em perdonareu aquells que veu fer de reporters. Crec que hi ha encara més fotografies a l’ordinador del departament, però, ara per ara, és tot el que tinc!
Ja comencem a tenir els primers resultats d’aquesta darrera iniciativa del curs: els raps.
Alguns companys han proposat aprofitar allò que vam aprendre per a editar el concert de nadal: il·lustrar el rap amb imatges! Maico va proposar-ho i la idea ens ha semblat molt bona.
No tenim ja prou classes per a fer-ho tots, però algunes persones que ja han acabat tot el procés de crear una cançó s’hi han posat pel seu compte.
L’Àlex, com ja haureu vist, sempre vol ser el primer … ja m’ha entregat el seu vídeorap! I, és clar, l’hem penjat a Arraona TV.
M’agradaria comentar algunes coses: la base de la cançó la va descarregar un alumne d’internet (no recordo qui va ser!). Les fotografies les vam buscar el Pedro i jo per a preparar la classe inicial sobre el hip hip. L’Àlex ha fet la lletra i ha enregistrar la cançó a casa seva amb el programa Audacity. Rubí, que també li agraden aquests temes, hi apareix com a músic invitat! També hi ha alguns dibuixos i alguns graffitis fets a la xaxa en una pàgina que va trobar i que ens ha passat.
Em sembla clar que és un bon exemple de dues de les nostres màximes: “ens espavilem” i “si col·laborem, tothom hi guanya“.
És important seguir l’ordre de les etapes, perquè si no us perdreu pel camí…
1. Escriure bé la lletra. Cal revisar-la i mostrar-la a algun professor de llengua. Recordeu: criticar -propi del hip hop- sense faltar el respecte -propi d’un institut. La lletra l’ha de poder escoltar el director del centre i la vostre mare. Ja ens entenem, oi?
2. Preparar bé la tornada: marcar les síl•labes tòniques de les paraules de la tornada. Heu vist que NO és una tonteria. Tenir clar els accents ens permet combinar-los bé amb les pulsacions. Els ritmes poden ser lliures, però les pulsacions ens marquen les caigudes i els lloc “bons” per a fer-hi coincidir els accents.
3. Escriure aquesta tornada amb notació musical. No és fàcil, però és necessari per aconseguir una mica d’ordre i que tots els membres del grup puguem rimar alhora. Recordeu: 1. Rapejar-lo, 2 Rapejar-lo picant les síl•labes, 3 Fer-ho molt lentament 4. Trobar el ritme i escriure’l.
4. Practicar la cançó: cadascú fa una estrofa i tots junts la tornada. Podeu fer servir les bases fetes, ja que fer-ne una pròpia és realment difícil… Penseu en portar els vostres lectors MP3 perquè d’aquesta manera podem assajar simultàniament.
De moment tothom hauria d’haver arribar a aquest punt. Hi ha alguns grups que ja van més avançats i ja estem començant a gravar-ho. Si voleu fer pràctiques, podeu descarregar l’Adacity [descarregar] que ja vam veure.
Començarem a treballar-ho a classe i ja us ho explicaré.
Un adolescent que li agrada el rap. Amb el micro i l’ordinador juga a rapper a casa. Baixa bases d’internet i fa cançons. Li agrada escriure, va amb una llibreta i escriu tot els dies. I arriba a la xarxa, a You Tube i a MySpace. Desde BCN i amb la xarxa: raps de presentació, sobre dibuixos animats, molta play station… i amor per la música. La seva: el rap, nit i dia.
I comença a rebre visites. I més visites. I més. Escolten la seva música, altres adolescents, de tot el món. És diferent, no és racista, no va pelat, és català. I s’ajunta amb un amic més gran que li fa les bases. I la gent les descarrega. Quantes vegades? tres mil·lións de vegades…
I bé, les empreses no són tontes: el contracten i li preparen una campanya brutal a través de la xarxa, una gira, un nou disc. I fins i tot una “sèrie” de televisió a la xarxa, super ben feta, que surt cada setmana. Els diners de la Universal fan meravelles….
Ara et toca a tu: què et sembla? Un rap de veritat o un marketing per a adolescents?
Apa, anem a prendre uns tamales… Hi ha alguns alumnes que en mengen a casa seva, de tant en tant. Fins i tot Yannine ens ha promès que un dilluns en portaria. No sé vosaltres, però jo ja tinc gana!
La cançó de Funga Alafia no la toquem amb “un tambor”,”un cajón” o “un pandero”.
La toquem amb un djembé, un instrument de percussió africà. Aquí en teniu una bona mostra:
En la guerra le caía
mucha nieve en la nariz,
y Mambrú se entristecía.
¡A… !
Como estaba tan resfriado
disparaba su arcabuz
y salían estornudos.
¡A… !
Los soldados se sentaron
a la sombra de un fusil
a jugar a las barajas.
¡A… !
Mientras hasta la farmacia
galopando iba Mambrú,
y el caballo estornudaba.
¡A… !
Le pusieron cataplasma
de lechuga y aserrín,
y el termómetro en la oreja.
¡A… !
Se volcó en el uniforme
el jarabe de orozuz,
cuando el boticario dijo:
¡A… !
Le escribió muy afligido
una carta al rey Pepín,
con las últimas noticias.
¡A… !
Cuando el Rey abrió la carta
la miró bien al trasluz,
y se contagió en seguida.
¡A… !
“¡Que suspendan esta guerra!”
ordenaba el rey Pepín.
Y la Reina interrumpía:
¡A… !
Se pusieron muy contentos
los soldados de Mambrú,
y también los enemigos.
¡A… !
A encontrarse con su esposa
don Mambrú volvió a París.
le dio un beso y ella dijo:
¡A… !
Es mejor la paz resfriada
que la guerra con salud.
los dos bailan la gavota.
¡A… !
Aquesta cançó és un homenatge a la cançó “Mambrú se fue a la guerra”. Però tenim dubtes pendents que alguns voluntaris han decidit esbrinar i que ens hauran d’explicar: Qui era Mambrú? Va existir? D’on és aquesta cançó? Sembla dels nostres avis, però qui la va compondre? Esperem las respostes dels investigadors…
Bé, ja tinc la meva cançó de l’estiu.
Naturalment no té res a veure amb les cançons de la TV. Tots en sabeu la raó…
Així que la meva cançó, d’un grup de Montevideo, a l’Uruguay, és la següent:
Com que el món està boig, tot podria ser que aparegués per TV i fos realment la cançó de l’estiu…
Benvinguts al blog d'aula de l'IES Arraona (Sabadell). Aquest espai és públic però està exclusivament adreçat als nostres alumnes i a les nostres classes. Si vols contactar amb nosaltres, escriu-nos!
… ja m’ha entregat el seu vídeorap! I, és clar, l’hem penjat a 
